Piercing en la llengua per controlar una cadira de rodes

Els investigadors del Institut de Tecnilogia de Georgia (EUA) han desenvolupat un nou invent que permet a les persones amb tetraplegia dirigir una cadira de rodes.

Aquesta tecnologia consisteix en perforar la llengua i colocar-hi un 'piercing' magnètic. A més, l'usuari ha de dur un sensor a cada costat de la cara; aquestos podràn detectar la posició exacta del piercing, qe crea un camp magnètic en moure's. D'aquesta manera, han aconseguit que persones amb problemes de mobilitat puguen dirigir el doble de ràpid en una cadira de rodes.

S'ha escollit la llengua com a part del cos o col·locar el dispositiu perqué és una part que no es veu afectada per les lesions de la medul·la espinal, que poden paralitzar la resta del cos. Així, les possibilitats de mobilitat de la llengua son molt amples, i podrien permetre afegir moltes altres funcions a aquest sistema, com la de escriure, dirigir aparells com la televisió...

Tot i que aquesta nova idea ha donat molt bon resultat als exeriments realitzats i que ofereix comoditats a les persones que pateixen alguna mena de paràlisi, el principal objectiu dels investigadors és la regeneració de la medul·la espinal.

Noticia original

Noticies relacionades:

-Consiguen reconectar nervios tras una lesión de médula espinal

-Transplante de células curará lesiones de médula

Video:

¿Arribarà el salmó transgènic al nostre plat?

En els últims anys, s'ha parlat molt d'aliments transgènics; les empreses els defenien pels beneficis que aquestos productes genèticament modificats tenien quant a resitència, tamany... Per contra, les organitzacions ecològiques els criticaven per la seua dubtosa qualitat i per la salut del consumidor. Aquestes, s'han fet càrrec d'informar a els consumidors, que també han adoptat posicions al respecte.

Recientment, s'ha parlat del primer animal transgènic: un salmó que creix el doble de ràpid. Tot el mon s'ha sorprés en veure que Canadà ha permés a la empresa AquaBounty Tecnologies que treballe modificant genèticament els ous dels seus salmon.

Aquest procés desenvolupat durant tretze anys d'estudis, consisteix a combinar amb el salmó del atlàntic l'ADN d'altres dues espècies, que influeixen en la velocitat de creixement del salmó a el doble. Aquest projecte AquAdvantage. Hi ha dubtes sobre la seguretat de criar-los en piscifactories al mar, ja que podrien escapar-se i repercutir en la població salvatge de salmons.

El mon sencer espera novetats en aquest tema, tant per la població salvatge de peixos que podria extingir-se, com per la salut de les persones que consumiren el producte.

Noticia original 

Noticies relacionades:

-AquaBounty recibe el visto bueno para producción comercial de salmón GM
-Los transgénicos ¿beneficiosos o perjudiciales?

Video:

Les drogues no son bones amigues

Una droga es una substància que s’introdueix a l’organisme humà per diferents procediments, que pot modificar temporalmente la percepció o el sistema nerviós d’una persona i que pot crear adicció. Les drogues s’han usat históricamente com a element recreatiu i també al camp de la farmacologia. L’adicció a una droga és la necessitat imperiosa de consumir una droga en particular regularmente, sense ser capaç de moderar-ne el consum o suprimir-lo. Ve determinada per fenòmens psíquics i físics. Els cuadres d’abstinència sempre presenten aspectos psicològics però també se’n solen trobar de físics que, en el cas d’algunes drogues, poden resultar mortals. Poden controlar-se amb mesures terapèutiques simptomàtiques o substitutives( substàncies amb un efecte semblant que es retiren progressivament). Algunes de les adiccions a drogues més conegudes són el tabaquisme, l’alcoholisme, a amfetamines, a somnífers, a antidepressius, l’adicció a la marihuana, a l’LSD, a l’heroïna, la cocaïna, etc.

Les drogues produeixen canvis físics o psíquics al sistema nerviós central, mitjançant una alteració al funcionament de les neuronas. Aquests canvis solen experimentar-se en una sèrie de sensacions plaents a l’organisme, que sónles que moltes vegades animen a l’usuari a consumir droga. Però, a més, a mesura que es consumeix la droga es produeixen altres tres procesos de manera duradora, que són els que caracteritzen la drogoadicció : la dependència, la tolerància y la adicció.

El procés per deixar les drogues es dur y llarg. Normalment el consumidor opina que pot deixar-lo quan ell vullga, malauradament no es així. El primer pas per deixar aquestes substàncies es admetre que ets un drogoadicte, pareix fácil, però no ho és.
Per desgracia conec a molta gent que consumeix droga, ja siga cocaïna o marihuana, y la majoria d’aquests son gent no molt mes major que jo y aixó ja es dir perquè tinc setge anys. Es molt trist vore a persones que podríen estar jugant a futbol o practicant qualsevol altre esport, sentats en unaplaça fumant-se un “porro”. Per sort,amb ajuda d’altres amics, hem conseguit que alguns dels nostres companys deixen de consumir drogues, i ara són molt més feliços que abans.
No vos faran cap bé amics, les drogues són l’enemic.

Noticies relacionades:
Estudi sobre les drogues en els jovens.

Video:

El bloc de les tertúlies de ciència

Paolo Freire

Aquest bloc intenta reflectir una experiència educativa què pren com a referent l’aprenentatge dialògic, i les tertúlies dialògiques.
Amb ella es vol potenciar el gust per la lectura mitjançant la reflexió i el diàleg, que es converteix en generador de l'aprenentatge; seguint aquesta línia, les aportacions de totes les persones participants en la tertúlia serveixen per enriquir el debat, alhora que es reforça l’autovaloració, l'autoestima i l’apoderament de totes elles en el procés d’aprenentatge.
Es tracta, doncs, no només de fomentar, amb la tertúlia, les competències lectores, que també, si no, a més a més, a través d'un aprenentatge dialògic, possibilitar l’acció cooperativa entre iguals; possibilitar la participació democràtica, crítica i activa, en base al consens dialogat i argumentat, on no n’hi ha una cultura superior i una altra inferior, sinó que la raó estarà en base als arguments i no a la jerarquia, una argumentació que considere bàsica en un procés d'ensenyament-aprenentatge d'aquest tipus.
En definitiva, no seria una altra cosa que aplicar tot allò que al llarg d'un treball d’investigació anterior, bàsicament descriptiu, s’ha vingut descrivint, amb el convenciment que el treball cooperatiu i en conjunt de les persones participants possibilitarà el descobriment del sentit de cadascuna de les seues aportacions i interpretacions.
Al mateix temps, permetrà l'increment de destreses en l'ús de les TIC, en vies a aconseguir la necessària transformació pretesa amb la proposta.
Paolo Freire deia que (Freire, P. 2002:48): "La comprensió dels text no està dipositada, estàtica, immobilitzada en les seues pàgines a l’espera que el lector la desoculte. Si fos així definitivament, no podríem dir que llegir críticament es ‘reescriure’ allò llegit. És per això pel que abans hem parlat de la lectura com a composició entre el lector i l’autor, en la que el significat més profund dels text també és creació del lector. Aquest punt ens du a la necessitat de la lectura també com experiència dialògica, en la qual la discussió del text realitzada per subjectes lectors clarifica, il·lumina i crea la comprensió grupal d’allò llegit. En el fons, la lectura en grup fa emergir diferents punts de vista que exposant-se els uns als altres, enriqueixen la producció de la intel·ligència del text”