Cervesa per a regenerar ossos

Investigadors de l'UPM i del CSIC, juntament amb Mahou i Createch (empresa que fabrica estructures dentals) han desenvolupat materials biocompatibles a partir de la remòlta (residus de la cerveza), com materials rics en silici, fòsfor, calci i magnesi. Aquests nous materials són una alternativa a les prótesis formades a partir d’ossos ovins processats o materials de síntesis, els procesos dels quals són molt costosos i agresius per al medi ambient.
Durant la producción de cerveza es generen residus que contenen fósfor, silici, calci i magnesi (principals components químics als ossos) i al modificar-se poden servir com a matrius per al recobriment de prótesis, injerts d’ossos o implants odontoestomatològics. Mitjançant proves sobre cultius cel.lulars , els investigadors determinaren la biocompatibilitat dels materials analitzant la viabilitat cel.lular dels osteoblasts cultivats en presència dels components dels materials en pols.
Els resultas que van obtindre van demostrar que aquests materials són biocompatibles i permetitixen que els osteoblasts que creixen sobre ells proliferen i arriben als mateixos graus de maduració sobre la hidroxiapatita (material usat en  la cirugía maxilofacial, craneofacial o implants orbitaris).

-Noticia original:

Residuos de la cerveza pueden aprovecharse para regenerar huesos

-Noticies relacionades:

Identifican los daños que el alcohol causa a escala molecular en las neuronas

Las personas alcohólicas tienen menos dificultad para decidir ante un dilema moral

- Video relacionat:

El primer cor virtual

La companyia francesa Dessault Systèmes ha desenvolupat el primer model virtual en 3D d’un cor humà que captura el seu comportament elèctric i mecànic mitjançant un software de simulació realista. El projecte Living Heart, desenvolupat per investigadors cardiovasculars i fabricants de dispositius cardíacs, es va treure al mes de gener i el seu objectiu era millorar el diagnòstic, tractament i prevenció de problemes cardiovasculars  mitjançant models virtuals en 3D.
Aquest descobriment permetrà als metges, investigadors i fabricants de dispositius viatjar per dins del cor per a accelerar la innovació i millorar el tractament de malalties cardiovasculars. El desenvolupament es podrà aplicar en el tractament i prevenció de les afeccions cardíaques i la millora de fabricació de dispositius mèdics
Aquest  avanç serà molt útil per a millorar teràpies amb defectes cardíacs congènits, es podrà aplicar a la població que sofreix errades cardíaques, arítmies i altres anomalies. Les simulacions seran una gran ferramenta educativa, deduirà els costos de desenvolupament de nous dispositius personalitzats i permetrà el diagnòstic ràpid i la millora dels resultats dels tractaments.

-Noticia original:
Primer corazón virtual completo para el estudio de enfermedades cardiacas

- Noticies relacionades:
Nuevo sistema permite cultivar microalgas con propiedades terapéuticas
Una mujer logra ser madre tras impantarle una válvula aórtica durante el embarazo

¿Existe el amor a primera vista?

¿Cuántas veces recuerdas lo que sentiste cuando viste a la persona que quieres, por primera vez? Pues bueno, Donna Jo Bridge, autora del estudio e investigadora en la Universidad Northwestern junto a su equipo de científicos han desvelado que el amor a primera vista no existe, son solo consecuencia del funcionamiento de la memoria. La mente combina las experiencias pasadas y las vivencias recientes para actualizar los recuerdos. Los resultados salieron en la revista Journal of Neuroscience.

En el experimento, en el cual participaron 17 hombres y mujeres de unos 27 años y medio de media, observaron la ubicación de 168 figuras con diferentes fondos. Debían colocar los objetos en los mismos sitios, pero sobre un escenario diferente, pero no acertó ninguno. Luego, las figuras podían aparecer en tres lugares diferentes en la pantalla que mostraba el fondo original. Debían indicar si el sitio correspondía a su ubicación inicial, la que habían elegido en la primera prueba o a una totalmente distinta. Todos eligieron el lugar donde los habían colocado en la primera.

Esto muestra que el recuerdo de su localización inicial había cambiado para ser sustituido por el sitio que recordaban sobre el segundo fondo. Su memoria había actualizado la información insertando nuevos datos. Los resultados de la investigación han revelado que el hipocampo es la parte del cerebro encargada de esta labor de edición,  utiliza la información reciente para cambiar las imágenes del pasado. Puede que pienses que en aquel momento sentiste amor y euforia, pero seguramente estarás trasladando tus sentimientos actuales a una situación pasada.

Noticia original:
- El cerebro edita los recuerdos constantemente

Noticias relacionadas:
- Los hermanos gemelos desarrollan distintos grados de sensibilidad al dolor
- Explican la menor incidencia de cáncer en pacientes con enfermedades del sistema nervioso

Vídeo relacionado:

SIMILITUDES CON NUESTROS AMIGOS PERRUNOS

Durante cientos de años los humanos hemos considerado a los perros como nuestros fieles compañeros, los hemos considerado como miembros de nuestra familia e incluso decimos que algunos perros se parecen a sus dueños. Pues bien, investigadores de la Academia de Ciencias de Hungría ha utilizado un escáner de resonancia magnética funcional para establecer qué áreas del cerebro se activan ante estímulos sonoros en perros y en humanos. El estudio se llevó a cabo con perros y 22 humanos voluntarios. Los resultados fueron publicados en la revista científica Current Biology.

 Los investigadores reprodujeron 200 sonidos de voces humanas, perrunas y ruido de ambiente que sirvieron para identificar las áreas del cerebro estimuladas en las diferentes situaciones. Los científicos encontraron similitudes en un área del área auditiva, dedicada al reconocimiento vocal.                                 Los perros reaccionan mejor antes los estímulos sonoros causados por otros perros, reaccionan mejor ante los estímulos sonoros que a las voces y son capaces de detectar las emociones de los humanos a través de los sonidos que producen.                                            
 Los humanos en cambio reaccionamos mejor antes los estímulos sonoros de nuestra especie y mejor ante las voces que los ruidos.

Los resultados de este estudio concluyeron que durante miles de años los perros han compartido un ambiente social similar al de los humanos y por lo tanto también utilizan mecanismos parecidos para procesar la información social. Un punto clave de esta similitud sería el largo proceso de domesticación de estos animales, que habría comenzado hacer 19 a 32 miles de años atrás, pero especialmente el ancestro en común que ambas especies compartieron hace 100 millones de años.                                                       Este experimento ayuda a los científicos a entender mejor la concepción que tiene los perros de los humanos.

Noticia original:        

- Los perros comparten áreas cerebrales auditivas con los humano

Noticias relacionadas:

- Estudio revela que los elefantes asiáticos se calman entre sí cuando están angustiados

- Desarrollan un músculo artificial creado en base a seda para pescar e hilo de coser

Vídeo relacionado:

                                                                                                                 

L'unicorn asiàtic desaparegut

Hi ha diverses espècies d'animals en via d'extinció a causa de diferents motius, com la destrucció del seu hàbitat o la caça il.legal. El Saola és un rar boví de les muntanyes Annamitas de Vietnam i Laos que es caracteritza per les seues banyes llargues, esveltes i quasi rectes que acaben en esmolades puntes i que mesuren 50 centímetres. Solen viure en solitari o en xicotets grups de dos o tres.

Aquest rar animal va ser captat al Setembre en una imatge presa per l'organització ambientalista Fons Mundial per a la Naturalesa (World Wildlife Fund) després de quasi deu anys sense tindre notícies sobre el seu parador. Per als naturalistes aquesta fotografia pot ser la més important d'animals salvatges asiàtics de l'última dècada, perquè trobar este esquerp animal és com trobar el sant grial de la natura.

Aquest parent de les vaques va ser descobert per primera vegada en 1992 i va ser vist per última vegada en 1998, encara que segons uns llauradors del lloc, en 2010 van capturar a u, però desgraciadament va morir abans de que els investigadors s'assabentaren. S'estima que hi ha uns pocs centenars, com a màxim, d'ells en llibertat (no hi ha en captivitat). Normalment els caçadors furtius els cacen amb trampes per a cervos per a comerciar-los il.legalment.

L'aparició del Saola és considerada com un moment històric i demostra que els esforços per preservar el seu hàbitat han sigut efectius. Esperem que amb el temps este xicotet animal aconseguisca reproduir-se fins a eixir de la llista d'animals en perill d'extinció.

Notícia original 

Noticies relacionades:

-Conoce las nuevas especies del Amazonas

-Las diez especies que corren más peligro de extinción en México

Vídeo relacionat:

El Rei Sanguinari

 En la ciutat d'Utah (Utah, Estats Units), un equip de paleontòlegs dirigits pel Museu d'Història Natural i La Universitat d'eixa mateixa localitat, desenterren al sud d'un ric jaciment conegut de la zona cridat Grand Staircase-Escalante National Monument, restes de parts del crani, pubis, potes i cua d'un nou espècimen de dinosaure.
Es tracta del Lythoronax argestes, traduït com "rei de la sang" o "rei sanguinari",  un antecessor del famós Tiranousaurus rex. Mesurava huit metres, pesava dos tones i posseïa un morro curt i estret amb dents esmolats com a gavinets. A més a més tenia visió binocular a causa de tindre un crani amb una part de darrere molt àmplia i ulls orientats cap avant.
Totes aquestes característiques ho convertien en un depredador enorme, temible i carnívor que va habitar en el Cretaci Tardà (entre fa aproximadament 95 i 70 milions d'anys en una zona d'Amèrica del Nord entre Alaska i Mèxic cridada Laramidia (Fa milions d'anys, els continents no estaven agrupats de la forma en què els veiem actualment.) . Vivia en solitari.
Aquest nou dinosaure ha suposat un gran descobriment per al camp de la paleontologia perquè anteriorment es pensava que els tiranousaurios van aparéixer fa 70 milions d'anys. Gràcies a este descobriment sabem que el Lythoronax argestes va evolucionar al famós T.rex aproximadament 10 milions d'anys abans d'aquest.


Noticia original

Noticies relacionades:
-El "Ojo de Sauron", el dinosaurio gigante de Marruecos
 -<<En cinco años, tendremos un dinosaurio vivo>>