Planeta Kepler-10C

L’acabat d’anunciar descobriment d’un nou tipus de planeta podria suposar un gir en totes les suposicions fetes pels astrònoms fins al moment. Té grans implicacions per a la història de l’univers. Es tracta d’un nou tipus de planeta rocós, el pes del qual és 17 vegades més que la Terra i un tamany 2,3 vegades més gran.

L’equip d’astrònoms va utilitzar l’instrument HARPS-North al telescopi Nazionale Galileo (TNG) de les Illes Canàries per a mesurar la massa d’aquest nou planeta anomenat Kepler-10C. Com que el planeta va resultar tindre una massa tan gran, es va suposar que la seua formació estava feta de gasos o materials fosos. La sorpresa va ser quan van descubrir que el planeta tenia una composició densa, estava format, tan per roques com per altres sòlids. Les teories de la formació dels planetes actuals no podien explicar com un planeta rocós tan enorme s’havia pogut desenvolupar.

 El Kepler-10C circumda una estrela similar al Sol, una vegada cada 45 dies. Es troba a uns 560 anys llum de la Terra, en la constel·lació de  Draco. 

El sistema on es troba el planeta Kepler-10C té uns 11 milions d’anys, el que significa que es va formar a menys de 3 milions d’anys després del Big Bang. L’univers primitiu només contenia hidrògen i heli; els elements més pesats necessaris perquè es donaren les roques, eran el silici o el ferro, van ser creats en les primeres generacions d’estreles. Quan aquestes estreles van explotar, les seues partícules es van dispersar i van formar part de posteriors generacions de planetes i estreles.

Aquest procés deuria d’haver tardat milers d’anys a formar roques tan grans, no obstant això, aquest planeta mostra que l’univers va ser capaç de crear roques gegants, inclús durant l’època quan els elements pesats eran escasos.

Kepler-10C ens mostra que els planetes rocosos podrien haver-se format molt abans del que es pensava. Per tant, si s’han pogut formar roques també s’ha pogut formar vida.

 Com a conseqüència d’aquest descobriment els astrònoms no han de descartar les velles estreles en la seua búsqueda de planetes similars a la Terra. Si les estreles velles poden albergar planetes rocosos com la Terra, aleshores tenim més posssiblitats de localitzar planetes habitables en el nostre veïnat còsmic.

Bibliografia:

http://blogecologista.com/descubren-nuevo-planeta-kepler-10c/

http://www.abc.es/ciencia/20140606/abci-kepler-inaugura-categoria-mega-201406051232.html

Projecte Illustris

El projecte Illustris el porta a terme el Harvard-Smithonian i l’Institut Heidelberg (Alemanya ). Aquest projecte permiteix la recreació per primera vegada dels 13.000 milions d’anys que es

creu que té l’evolució còsmica, en una resolució sense precedents.

Illustris té un software capaç d’usar 12.000 milions de píxels en 3D. S’han necessitat cinc anys per poder desenvolupar el programa. Els càlculs reals de temps de processament van portar tres mesos, utilitzant 8.000 ordinadors en paral·lel.

Per als astrònoms i els ingeniers en computació, les proves superades amb la complexitat que comportaven, estan entre les majors dels últims temps. Com a referència diuen que si s’haguera fet en ordinadors convencionals, el treball haguera portat uns 2.000 anys. La manca de potència de càlcul i la complexitat de la física han sigut uns dels principals obstacles, amb la formació d’estreles, galàxies, forats negres i explosions de les supernoves.

La simulació comença uns 12 milions d’anys després del Big Bang; amb aquest projecte, els astrònoms volen descobrir alguns misteris que no han sigut possible determinar usant els telescopis espacials. Fins ara, cap simulació ha sigut capaç de reproduir l’univers a tan xicoteta i tan gran escala simultàniament.

"Illustris és com una xicoteta màquina del temps". Es pot anar cap avant i cap arrere en el temps, fer una pausa en la simulació i apuntar amb el zoom a una galàxia específica, o a un cúmul de galàxies, per veure tant el que passa com el que ha passat.

En resum, Illustris és una realitat virtual que ens pot mostrar 13 milions d’anys d’evolució còsmica dins d’un cub que té 350 milions d’anys llum en cada costat.

Bibliografia:
http://www.lr21.com.uy/mundo/1173147-crean-illustris-universo-virtual-con-13-000-millones-de-anos-de-evolucion-cosmica
http://www.neoteo.com/illustris-el-primer-simulador-realista-del-universo/

Cigarrillos electrònics

Els cigarrillos elèctrics s’estàn convertint en un article de prestigi des de la seua aparició en Xina en 2003. S’ha anat sofisticant el diseny d’aquests productes fins a convertir-los en un bé identificatiu de determinats grups socials. A més de tot això, la població el prefereix perquè a diferencia del tabaco convencional, la seua legislació continua sense estar regulada.

Aquests cigarrillos están tornant a normalitzar el consum del tabaco, una pràctica amb la que pensàvem que ja havíem terminat en els anys 50.

Els cigarrilos electrònics contaminen l’aire menys que els normals, però malgrat tot això, també contaminen. Pel que pareix, els cigarrillos no tenen tants avantatges per a la salud com en un primer moment es va proposar.

El que emiten els cigarrillos no es vapor d’aigua innocu i les persones que estàn passivament expostos als aerosóls dels cigarrillos, inhalen i absorveixen la nicotina o altres ingredients que poden mostrar nivels comparables als fumadors passius convencionals.

Van fer un experiment amb els e-cigarrillos amb persones fumadores i d’altres no fumadores: Les persones no fumadores van augmentar la seua resistència en les vies aérees, mentre que els fumadors que presentaven espirometria normal van augmentar la seua resistència en les vies aérees. Per altre costat, els que presentaven asma, l’ús d’aquest cigarrillo no va tindre efecte immediat en la resistència de les vies.

"Encara no sabem els danys que poden causar els cigarrillos electrònics però no tenim diners, ni medis suficients per investigar els seus efectes, malgrat això, els continuen venent. Ni si els cigarrillos electrònics, en principi sense nicotina, són més segurs que els cigarrillos normals, malgrat les afirmacions per part del “marketing” que són menys perjudicials."

INDUIR EL CONEIXEMENT A TRAVES DE LES NOVES TECNOLOGIES

      Un equip d’investigació ha estat estudiant mitjançant una màquina de  resonancia magnètica funcional la possibilitat de poder induir coneixements a algú a través de la seua corfa visual mitjançant l’envio de senyals que canvien el patró de la activitat del cervell.

L’experiment funciona de la següent manera: s’implanta un chip al cervell que registren les ones cerebrals que arriben a l’hipocamp, és la porció del cervell que s’encarrega de la memoria a llarg termini. Aquest chip medeix els estímuls que arriben a dos regions del cervell denominades CA1 i CA3, les que controlen el procés d’aprenentatge i memorització de nous coneixements.

El seu autor principal és Takeo Watanabe de la Universitat de Boston ha aclarat que les árees tempranes dels adults són lo suficient plàstiques com per provocar l’aprenentatge perceptiu visual.

No calen medicaments ni estar despert, la persona simplement deu canviar el patró de la activitat cerebral a la de l’objectiu. És una mena d’aprenentatge purament a l’estil de les pel·lícules de ciencia ficció com Màtrix.

                                                                                                              

En resum, aquest mètode pot fer que una persona adquerisca nous coneixemets, habilitats, memoria o la possibilitat de restaurar habilitats o coneixements que hagen sigut danyats per un accident, enfermetat o envelliment, sense que la persona esté conscient del que va aprendre o memoritzar.

NOTICIES RELACIONADES:

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2012/01/120112_tecnologia_matrix_aprendizaje_aa.shtml

http://www.fayerwayer.com/2011/12/descarga-el-conocimiento-directamente-a-tu-cerebro-como-harian-neo-y-trinity/

http://www.kurzweilai.net/how-to-learn-things-automatically

VIDEO:

Els neutrins

       Els neutrins són partícules subatòmiques (que no es poden subdividir ) que actúen débilment entre si i que són produides a partir de col.lisions de rajos còsmics en l'atmosfera. Aquestes partícules recenment trobades són fundamentals per a entendreel funcionament de l'univers en les escales més xicotetes, així com aportar informació sobre els rajos  còsmics d'alta energia.

Per localitzar els neutrins es va construir un gegant i poderós detector d'aquestes partícules anomenat IceCub que forma part d'un projecte internacional on no fa molt de temps un grup d'astronoms de diversos països participants en aquest projecte van detectar la presència de neutrins còsmics de energia molt alta i es creu que provenen de més enllà de la nostra galaxia.

Abans d'aquest descobriment no s'havia pogut observar aquest tipus de partícules en el sol i en supernovas, però nunca al nostre planeta.

El projecte de l'IceCub es com un telescopi especial per als neutrins ja que el seu reduït tamany no és perceptible a la vista humana; utilitza el gel antàrtic per detectar-los i per portar-lo a terme s'han perforat 86 forats on s'han distribuït més de cinc mil sensors de llum al llarg d'un kilometre cúbic a més de dos mil kilometres de profunditat al Polo Sur.Es van detectar  28 neutrins extraterrestres que tenen entre un milió i mil milions més d'energia que els neutrins solars o de la Supernova de 1987.

Les primeres evidències dels neutrin extraterrestres de molt alta energia van ser batejats com "Ernie y Bert” “que van ser el resultat de dos col.lisions de més de mil TeV ( unitat de energia ).

Aquest descobriment tindrà repercusions i ens permitra observar l'univers a nívells d'energia sense precedents i comprendre millor el mecanisme dels súper forats negres així com les explosions de rajos gamma, els més potents de l'universi que alliberen quantitats d'energia gigantesques; expliquen els físics.

     NOTICIA PRINCIPAL:

http://www.eluniversal.com.mx/ciencia/2013/neutrinos-extraterrestres-81606.html

NOTÍCIES RELACIONADES:

http://www.elmundo.es/ciencia/2013/11/21/528e56d80ab7400f528b456b.html

http://quo.mx/2013/11/22/pragmatas/neutrinos-extraterrestres-en-antartida

VÍDEO: