Pancrees artificial

Estudis publicats a la revista The New England Journal of Medicine, apropen un poc més als afectats y als pares d’aquestos per diabetes de tipo 1 a poder controlar els augments i les deficencies de la glucosa mecánicament.


La diabetes de tipo 1 es aquella que es controla mitjançant una injecció d’insulina. Segons aquestos estudis, es podrà controlar aquesta situació de variació de glucosa mitjançant un dispositiu. El dispositiu està format per un sensor extraíble , insertat baix la pell amb una agulla molt fina, que controla els nivells de glucosa en sang continuament. Aquestes dades son enviades a un telèfon mòvil que te instalat un software amb el qual, es pot controlar dues bombes d’infusió.
Una de les principals virtuds d’aquest dispositiu és la seua capacitat per começar a controlar els nivells de sucre, basantse en l’altura i el pes del paciente.

Noticia original

video:

Pete Mickeal distanciat de l'esport per un embolisme pulmonar

L'embolisme pulmonar (EP) és una obstrucció de l'artèria d’un pulmó o una de les seves branques per una substància que ha viatjat des d'altres parts del cos a través del torrent sanguini. Normalment això és degut a l'embòlia d'un trombe (coàgul de sang) de les venes profundes de les cames, un procés anomenat tromboembolisme venós, d'aquesta manera parlem d'un tromboembolisme pulmonar. Una petita proporció es deu a la embolització d'aire, de greix o líquid amniòtic. L'obstrucció del flux sanguini en el pulmó l'augment de pressió resultant sobre el ventricle dret del cor porta als símptomes i signes de EP. El risc d'EP s'incrementa en diverses situacions, com el càncer i el repòs en llit prolongat.
Els símptomes de l'embòlia pulmonar inclouen dificultat per respirar, dolor de pit a l’inspiració, i palpitacions. Els signes clínics inclouen baixa saturació d’oxigen en sang i cianosi, respiración ràpida, i una frequència cardiaca ràpida. Els casos greus d'EP pot conduir al xoc cardiogenètic, amb pressió sanguinea anormalmente baixa i la mort sobtada.
El diagnòstic es basa en aquestes troballes clíniques en combinació amb les proves de laboratori i estudis d'imatge, habitualment l'angiografía pulmonar. El tractament és generalment amb medicaments anticoagulants com l’heparina i acenocumarina. Els casos severs poden requerir la trombolòsi amb fàrmacs com l’activador tisular o pot requerir una intervenció quirúrgica a través de la trombectomia pulmonar.
Un personatge conegut que ha experimentat aquesta enfermetat es Pete Mickeal , alero del Barcelona. Per aquesta enfermetat va haber de deixar la seua carrera a un costat durant set mesos aproximadamente, però, finalment el problema va ser solucionat y continua jugant a basquet.

Noticia original:

Video:

Un nou telescopi al espai

Un nou telescopi de rajos X per a explorar l'univers calent i energètic i un avançat detector de ones gravitacionals seràn dos misions científiques fundamentals de la Agencia Europea del Espai (ESA) . Les dos àrees de investigació han rebut l'autorització, després de alguns mesos de selecció entre 32 propostes realitzades per la comunitat científica. El cost de cada una d'aquestes misions està al voltant dels mil millons d'euros.

El telescopi de rajos X s'utilitzara cap al 2028 i el seu objectiu serà respondre a dues preguntes fonamentals: com y perquè es va agregar la materia ordinaria en les galaxies i en els grups de galaxies que vem hui en dia y com creixen i influeixen en el seu entorn els forats negres explica la ESA. Encara que parega que hi ha molt de temps al dacant fins al 2028, es tracta d'una misió molt complexa i l'idea es començar a treballar inmediatament.

Amb un telescopi com Athena, (Telescopi Avançat per a l'Astrofísica d'Altes energíes en valencià), es podrà escuadrinyar l'univers, en busca dels primers forats negres supermasius per a vorels després de creixer.

El detector d'ones gravitacionals anirà a l'espai després, en 2034, y la ESA demanara propostes també en 2014, però mes en davant. L'objectiu serà buscar arrugues en el espai-temps generades per objectes y processos celestes de gran efecte gravitatiu, com la fusió de forats negres, segons diu la teoría de la Relativitat General de Einstein .

Noticia original

Noticies relacionades

Les drogues no son bones amigues

Una droga es una substància que s’introdueix a l’organisme humà per diferents procediments, que pot modificar temporalmente la percepció o el sistema nerviós d’una persona i que pot crear adicció. Les drogues s’han usat históricamente com a element recreatiu i també al camp de la farmacologia. L’adicció a una droga és la necessitat imperiosa de consumir una droga en particular regularmente, sense ser capaç de moderar-ne el consum o suprimir-lo. Ve determinada per fenòmens psíquics i físics. Els cuadres d’abstinència sempre presenten aspectos psicològics però també se’n solen trobar de físics que, en el cas d’algunes drogues, poden resultar mortals. Poden controlar-se amb mesures terapèutiques simptomàtiques o substitutives( substàncies amb un efecte semblant que es retiren progressivament). Algunes de les adiccions a drogues més conegudes són el tabaquisme, l’alcoholisme, a amfetamines, a somnífers, a antidepressius, l’adicció a la marihuana, a l’LSD, a l’heroïna, la cocaïna, etc.

Les drogues produeixen canvis físics o psíquics al sistema nerviós central, mitjançant una alteració al funcionament de les neuronas. Aquests canvis solen experimentar-se en una sèrie de sensacions plaents a l’organisme, que sónles que moltes vegades animen a l’usuari a consumir droga. Però, a més, a mesura que es consumeix la droga es produeixen altres tres procesos de manera duradora, que són els que caracteritzen la drogoadicció : la dependència, la tolerància y la adicció.

El procés per deixar les drogues es dur y llarg. Normalment el consumidor opina que pot deixar-lo quan ell vullga, malauradament no es així. El primer pas per deixar aquestes substàncies es admetre que ets un drogoadicte, pareix fácil, però no ho és.
Per desgracia conec a molta gent que consumeix droga, ja siga cocaïna o marihuana, y la majoria d’aquests son gent no molt mes major que jo y aixó ja es dir perquè tinc setge anys. Es molt trist vore a persones que podríen estar jugant a futbol o practicant qualsevol altre esport, sentats en unaplaça fumant-se un “porro”. Per sort,amb ajuda d’altres amics, hem conseguit que alguns dels nostres companys deixen de consumir drogues, i ara són molt més feliços que abans.
No vos faran cap bé amics, les drogues són l’enemic.

Noticies relacionades:
Estudi sobre les drogues en els jovens.

Video: